paisatges del carrer

So

2010-11-11T10:28:00.001+01:00

Acostumats a rodes, grinyols, xerrics, esbufecs i xiulets.
Sirenes, timbres, gravacions, garranyics, esgratinys.
Ens repel harmonies desllocades.
Estimem el murmuri fet de sorolls anònims en la nostra closca diària.

Oli

2010-10-22T00:03:00.000+02:00

La premsa fou i no és veïna,
Les branques curulles s'aboquen,
Si feies altres gestos ho veuries,
Tot passa a la vora del temps,

Tot i així algun parcer fa la collita,
En el secret del demà
La fruita madura s'arreplega en altres dimensions.
En el present sorgeix la flor de pedra.

La fressa.

2010-09-29T00:01:00.000+02:00

Brogit de carrer endins s'escolten lleus murmuris,

suaus xerrics i esveltes pauses.

Busco, atent a pessics de so, on trobar-ne més.

Només altres brams amaguen paraules.

riera

2009-11-16T23:29:00.002+01:00

Seguir l'aiguavés en tarteres seques record del sotaciutat inexistent ara que ja no hi ha ametllers.
Passar geometries artificials una rere l'altra cotes avall.
Finalment un petit gest de vida, una ortiga mesquera niada on visqueren anys enrere les seves ancestres.

Paratge.

2009-11-11T23:04:00.000+01:00

Desert de pedra en escenari gris. Un o dos clots de peces hidràuliques esqueixades pels passos il·legals de tones asselvatjades. Són dipòsit de llot primigeni amb bacteris essencials i tot el seu ecosistema de suport. Assenyalen el miratge de veure els erms urbans com a deserts.

boscúria...?

2009-10-27T00:51:00.000+01:00

Un bri de verd llu sol al cap del bosc. Cada branca porta fulles seques penjants.

Repasso les files, ressegueixo columnes de plàtans, examino restos de lledoners; que bonic fora una pluja de pinassa sobre l'asfalt insonor del carrer calàbria. Però la poesia dels jardiners de ciutat encara no abasta fruits i terres, aquí mana el risc de relliscar o el possible suc espargit de fruita madura.

A ciutat suportem morruts però pacients el fem inútil de ca en panots i altres solatges erms. I prou.

ahir

2008-07-13T04:14:00.001+02:00

http://groups.google.com/group/caminsdeciutat?hl=ca

Plou.

2008-05-10T02:10:00.000+02:00

Un dia moll, humit com feia mesos que no gaudíem. Esquitxar-te les vores dels pantalons amb les gotes fines que aixequen les sabates quan avances asfalt enllà et fa recordar que tens panxells i que són molt aprop del terra. Ara que no tot el cap es cobert de cabells algunes gotes arriben directes a la pell tibant i petits calfreds deixondeixen l'ànim.

No és la olor sinó el gust xop sense pols de l'aire el que dilata els pulmons. El camí no es fa estrident ans flonjo, a voltes estrany, com córrer per centenars de rierols jogassers. Recorda vagament els prats d'alçada dels cims més alts del Pirineu resseguits de corriols bellugadissos. Grisos però vius.

Qui és l'ésser i qui l'àtom?

2008-04-04T00:50:00.000+02:00

Pensar en les pampallugues quasi eternes de les ciutats des del cel esma el pas en ser just davant d'un semàfor en vermell. L'organismença de les funcions que executen els estris urbans és esfereïdor si els deformem i estovem. Si descantellem les màquines urbanes i els camins que ens porten ens veurem cèlules del cos que formem.

Una olor de ciment, és?

2008-03-15T03:28:00.000+01:00

En tombar una cantonada percebo enmig de la bafarada assecada del gasoil un regust al final del nas. S'esta fermant un pa de ciment. Com pot ser que emani un aroma tant específic? Algú algun dia farà la llista d'olors i aromes subtils que els urbans coneixem sense saber-ho.

Caminar per Barcelona

2008-02-21T10:56:00.000+01:00

A ciutat caminar és fer camí. No hi ha camins fresats, són els nostres peus els que obren bardisses invisibles i trepitgen brins eteris d'herba fresca.