Un dia moll, humit com feia mesos que no gaudíem. Esquitxar-te les vores dels pantalons amb les gotes fines que aixequen les sabates quan avances asfalt enllà et fa recordar que tens panxells i que són molt aprop del terra. Ara que no tot el cap es cobert de cabells algunes gotes arriben directes a la pell tibant i petits calfreds deixondeixen l'ànim.
No és la olor sinó el gust xop sense pols de l'aire el que dilata els pulmons. El camí no es fa estrident ans flonjo, a voltes estrany, com córrer per centenars de rierols jogassers. Recorda vagament els prats d'alçada dels cims més alts del Pirineu resseguits de corriols bellugadissos. Grisos però vius.