Ja no les busco
Vaig palpar tot el meu cos per conèixer-me
He llençat la brossa
Viatjo lleuger
Començava les frases pensant-les
He buidat la pica
És més net que ahir
Havia pensat que podria entendre el món
Pensava sencer el futur per servir-me'n
Només eren miratges
Només eren hipòtesi buides
Només jo les pensava
Les pensava i les raonava i les contrastava amb mi, amb el meu altre jo que escoltava absort i callava mentre enganxava retalls al nostre envà de les reflexions que s'esvaeix a mesura que el present esdevé ahir mentre el futur desapareix en l'ara.
Es desfà de no pensar-hi.
Només és quan me'n serveixo.
He perdut les claus
Les he trobades al lloc de sempre
La prestatgeria de l'entrada era buida
El lloc de sempre és davant dels ulls
El cistellet de les claus és buit
Les claus són on cal que siguin quan calen
No les busco
Vaig palpar tota la casa per saber-la
No buscava les claus ans em cercava
Les he trobades perquè em calien