baula

Em veig com un gra de sorra tramuntant dunes.
Segueixo rieres seques a cops de xàfec intens.
El vent em duu més enllà d'on hauria de ser.

I aquesta por inconeguda m'ancora aquí

sol

buscant com conèixer la por, com saber-la per combatre-la

sol

em noto fulla de tardor bressolada a la riera
sóc llot llord de fons de bassal del camí que duu bosc avall
seré pols i areny de meandre o sorra de platja

sol

estacat a una basarda atàvica sense nom

sol

cansat de ser lluny dels altres mar endins, bosc espès

sol

remiro cada emoció estantissa i aquesta deixadesa lleu que em clava aquí

sol

vull conèixer, saber i aprendre quina és aquesta por sense nom

sol

por i només por sense rostre sense autoria sense conseqüències certes

sol

em quedo per saber com es diu i fer-la ser per travessar-la

sol

per deixar-la enrere

ben 

sol