Vertebral

T'imagino refulgent enmig de 
                la nit.
Et sé enlluernadora obrint
                el camí
en móns on els pensaments
són fonaments,
estructura de vida pura
de vida en esclat de llum
ferro primigeni d'espinada.
Tota ets estructura
tota ets nucli protònic
d'on neix i on orbita
la vida
la resta.

Espai

Massa lluny de tu,
se'm fa esquerp el temps,
encenc teies per dir-te,
escolto el vent,
et veig clara, brillant,
et veig radiant, mestressa,
et veig a prop, fonda,
ignota i lluent

M'imagino saber-te,
tota.
Sé que només una ínfima
part de tu la sabré,
amb aquesta partícula
sóc felicitat i vida.
Subscriure's a: Missatges (Atom)