Vertebral

T'imagino refulgent enmig de 

                la nit.

Et sé enlluernadora obrint

                el camí

en móns on els pensaments

són fonaments,

estructura de vida pura

de vida en esclat de llum

ferro primigeni d'espinada.

Tota ets estructura

tota ets nucli protònic

d'on neix i on orbita

la vida

la resta.

Espai

Massa lluny de tu,

se'm fa esquerp el temps,

encenc teies per dir-te,

escolto el vent,

et veig clara, brillant,

et veig radiant, mestressa,

et veig a prop, fonda,

ignota i lluent

M'imagino saber-te,

tota.

Sé que només una ínfima

part de tu la sabré,

amb aquesta partícula

sóc felicitat i vida.

Ara

En cada gest del meu cos hi ha vida,
vida raonable i vida irracional,
purament emocional i sentimental.
Equilibrada o no. Extrema,
en alguns moments.
Descompto els moments de gestos automàtics que només reflecteixen un moviment biològic primordial.

En cada gest del meu cos hi ha vida.
A les palpentes sóc viu.
Viu com si en cada moment del meu cos hi hagués la gravitació universal encenent estels.
Les tremolors atzuroses ensenyen els racons on niuen els moviments no pensats, no sentits, no emocionats.

En cada gest del meu cos hi ha vida.
Cada cop que escric i dic el que faig duc més llum del món dins meu.

Ahir ja ha passat i ni jo ni el meu cos refarem el mateix, només en l'ara seguirem vivint de nou.

Instant

Hi ha moments de goig que obren els ulls a l'espai infinit
Sense por d'avançar per assolir estels i mons llunyans.
La llum clara que envolta cada pas aparta mals moments i cal
Assaborir cada segon, cada instant de l'esclat que ho enlluerna tot.
Podrem seguir enllà sense pensar en les passes fetes fins aquí
i,..., res no aturarà, res. I tot és espai i llum i buit i nit i més temps per viure'ns.
Temps clar i temps estimat. Temps dolç. Temps per tot, vida i prou.

Pas

Queden espais de goig més enllà de les fites conegudes,
cal només seguir avançant.

En la lluor dels aliatges he vist,
la mà que fa néixer camins,
a redós de la farga,
per llegir l'averany.

Construeixo un corriol amb els passos tentiners de tot el nou que dubta en el trepig.

Ni aquest ni cap altre vers romandrà immòbil al pas dels dies.

 

Deixondit

Ja no puc aturar l'esglai del desig.
 
La boira dels anys s'ha esbargit.
 
Com en un matí de primavera
s'esfila en tènues vels que
ja no amaguen res de mi.
 
Ni escriure no m'és après.
 
M'he enlluernat i avanço
perquè he triat seguir.

Seguir-te enllà.

Rialler.