Seguir l'aiguavés en tarteres seques record del sotaciutat inexistent ara que ja no hi ha ametllers.
Passar geometries artificials una rere l'altra cotes avall.
Finalment un petit gest de vida, una ortiga mesquera niada on visqueren anys enrere les seves ancestres.
Paratge.
Desert de pedra en escenari gris. Un o dos clots de peces hidràuliques esqueixades pels passos il·legals de tones asselvatjades. Són dipòsit de llot primigeni amb bacteris essencials i tot el seu ecosistema de suport. Assenyalen el miratge de veure els erms urbans com a deserts.
boscúria...?
Un bri de verd llu sol al cap del bosc. Cada branca porta fulles seques penjants.
Repasso les files, ressegueixo columnes de plàtans, examino restos de lledoners; que bonic fora una pluja de pinassa sobre l'asfalt insonor del carrer calàbria. Però la poesia dels jardiners de ciutat encara no abasta fruits i terres, aquí mana el risc de relliscar o el possible suc espargit de fruita madura.
A ciutat suportem morruts però pacients el fem inútil de ca en panots i altres solatges erms. I prou.
Repasso les files, ressegueixo columnes de plàtans, examino restos de lledoners; que bonic fora una pluja de pinassa sobre l'asfalt insonor del carrer calàbria. Però la poesia dels jardiners de ciutat encara no abasta fruits i terres, aquí mana el risc de relliscar o el possible suc espargit de fruita madura.
A ciutat suportem morruts però pacients el fem inútil de ca en panots i altres solatges erms. I prou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)