paisatges del carrer

Deixondit

Ja no puc aturar l'esglai del desig.
 

La boira dels anys s'ha esbargit.
 

Com en un matí de primavera
s'esfila en tènues vels que
ja no amaguen res de mi.
 

Ni escriure no m'és après.
 

M'he enlluernat i avanço
perquè he triat seguir.


Seguir-te enllà.

Rialler.
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Comparteix

Enllaços

  • Jordi Montanyà

Arxiu del blog

  • ►  2020 (5)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de gener (1)
  • ▼  2019 (6)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  de febrer (1)
    • ▼  de gener (1)
      • Deixondit
  • ►  2017 (2)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  d’abril (1)
  • ►  2010 (3)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (1)
    • ►  de setembre (1)
  • ►  2009 (3)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (1)
  • ►  2008 (5)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (1)
    • ►  de febrer (1)
Tema Viatges. Imatges del tema creades per Roofoo. Amb la tecnologia de Blogger.